Medi ambient i RSC

El club nàutic promou el respecte pel medi ambient i la responsabilitat i inclusió de les persones

Podrà fer-nos arribar les seves inquietuds de forma anònima al nostre canal ètic.

En un temps on la fauna i la flora es veuen afectats per l’increment de la població i la seva presència en espais que antany eren tranquils o inaccessibles, considerem que és el nostre deure promoure un ús responsable del nostre entorn i minimitzar l’impacte que tinguin les activitats del club i els seus usuaris.

Així mateix, promovem la igualtat d’oportunitats entre els nostres empleats (en l’actualitat tenim un 42% de dones i un 58% d’homes) i regatistes (39% homes i 61% dones).

Estem preparats per oferir activitats amb o sense acompanyament per a persones amb necessitats especials, com pot ser la vela inclusiva.

Informació LOPIAV

Club Nàutic Sant Feliu de Guíxols (d’ara endavant, l’Entitat) té el més alt compromís i voluntat de comportament en la prevenció i la lluita contra la violència en la infància i l’adolescència.

Per això, l’Entitat es compromet al compliment dels marcs normatius i disposicions legals que li són aplicables en totes les seves activitats i operacions i, en particular, en matèria de protecció integral de la infància i l’adolescència, tal i com disposa la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència davant de la violència (LOPIAV).

Canal ètic

Per tal de fer efectiu el mencionat compromís Club Nàutic Sant Feliu de Guíxols ha designat un Responsable amb la funció d’assegurar el degut seguiment d’actuació ètica, així com assistir els usuaris del Club en qualsevol àmbit relatiu a la matèria.

Així mateix, ha implementat un Canal de Comunicacions i Denúncies que es posa a disposició de pares, alumnes i usuaris, a través del qual podran notificar indicis, sospites o coneixement de qualsevol tipus d’acció que pugui ser

considerada violència envers als menors i adolescents que participen en activitats o formen part del Club.

L’adreça d’accés al canal és www.cnsfg.cat /el-club/canal-etic/.

Finalment, agraïm la col·laboració i el suport de totes les persones implicades en el compromís assumit per l’Entitat, motiu pel qual us animem i demanem encaridament que, davant de qualsevol necessitat de suport o guia d’actuació, contacteu amb el nostre responsable.

El club i el mediambient

Zones naturals

Bones pràctiques

El club i el medi ambient

Sant Feliu de Guíxols és un municipi ric en cultura, gastronomia, esport i art, però destaca per el seu paisatge litoral. La costa ganxona combina mar i muntanya creant boscos de pi blanc o suredes que de cop cauen en vertical per les parets de roca vermella dels penya-segats fins arribar al blau fosc del mar.

A menys d’una milla del port es troben multitud de cales que combinen sorra grollera i roca escardada, moltes d’aquestes cales són petites i l’accés només és possible per mar fent que, inclús en temporada d’estiu, es pugui tenir una certa sensació de tranquil·litat i confort en un espai natural inalterat. Una altra forma de gaudir del litoral de Sant Feliu és passejant per el tram 10 del sender de la Mediterrània, més conegut com Camí de Ronda, es tracta d’un camí centenari situat a la part alta dels penya-segats. Malgrat hi ha un fort desnivell val la pena l’esforç, doncs des d’allà dalt la vista panoràmica resulta hipnòtica.

La banda submergida del litoral no té res a envejar de la part aèria. Sota l’aigua no només existeixen formacions geològiques amb un atractiu indiscutible sinó que al llarg de l’any s’hi poden trobar el 90% de les espècies mediterrànies, sent així una de les zones de la Costa Brava amb major atractiu per als submarinistes.

El litoral Ganxo és una zona plena de recons que valen la pena i secrets a revelar per aquells qui volen descobrir-los on muntanya i mar conflueixen per formar un paisatge idíl·lic i únic. Ara bé, es fa evident que el ritme de vida de les societats modernes porta temps repercutint negativament sobre els espais naturals. Els motius principals són dos, per una banda l’elevada pressió urbanística sobre els espais naturals propers al poble fa que cada cop hi hagi més gent que freqüenti aquestes zones naturals, per altra banda el desconeixement general per part de la població i del turisme dels valors excepcionals del nostre litoral dificulten la conservació.

Com es diu en l’article primer de la “llei 5/1998 de 17 d’abril de ports de la generalitat” és important que el desenvolupament i gestió del port estigui subjecte als principis de sostenibilitat i respecte per al medi ambient. Des del Club Nàutic de Sant Feliu no només es transposen aquests principis als reglaments interns del Club, sinó que es consideren valors fonamentals de qualsevol activitat que es desenvolupi en espais naturals, en el nostre cas, el litoral i el mar. És per això que en el reglament intern del Club Nàutic existeix tot un títol dedicat al medi ambient i a com s’actuarà en cas d’incidències mediambientals.

Quin és el motiu per el qual resulta tant rellevant que la gestió del Club Nàutic agafi els valors de sostenibilitat i respecte per al medi ambient com a propis?

Per la proximitat amb espais naturals

És evident que el Club Nàutic és l’edifici de Sant Feliu de Guíxols més pròxim a zones naturals litorals, la seu social es troba al costat d’una zona litoral boscosa que es troba a dalt del penya-segat i part de les seves instal·lacions estan directament construïdes sobre el mar.

Per la promoció d’activitats nàutiques en espais naturals

El Club Nàutic és l’organització que promociona més activitats nàutiques en el municipi, aquesta voluntat de generar activitats al mar ha d’anar acompanyada de la responsabilitat de cuidar i respectar aquest medi, no només per assegurar la qualitat del medi natural i la seva bellesa sinó que també per tal d’assegurar que en el futur poguem seguir gaudint del mar i les activitats que es desenvolupen.

Per l’existència d’espais naturals protegits propers al club

A banda i banda del port existeixen dos espais naturals protegits que formen part de la zona més al nord del Massís de l’Ardenya o Massís de els Cadiretes, les figures de protecció són PEIN (pla d’espais d’interès natural) i Xarxa Natura 2000, formes de protecció catalanes i europees respectivament.

Per tal d'assegurar el futur de les activitats nàutiques

Avui dia tots hem sentit a parlar de la contaminació dels mars i oceans per olis, metalls pesants, aigües residuals urbanes i un llarg etcètera. El Mediterrani és un dels mars més contaminats del món per hidrocarburs i s’estima que al 2050 hi haurà més plàstic que peixos en els oceans. Les previsions són molt alarmants i preocupen a tots aquells que considerem el mar el nostre estil de vida.

Per la proximitat amb espais naturals

És evident que el Club Nàutic és l’edifici de Sant Feliu de Guíxols més pròxim a zones naturals litorals, la seu social es troba al costat d’una zona litoral boscosa que es troba a dalt del penya-segat i part de les seves instal·lacions estan directament construïdes sobre el mar.

Per la promoció d’activitats nàutiques en espais naturals

El Club Nàutic és l’organització que promociona més activitats nàutiques en el municipi, aquesta voluntat de generar activitats al mar ha d’anar acompanyada de la responsabilitat de cuidar i respectar aquest medi, no només per assegurar la qualitat del medi natural i la seva bellesa sinó que també per tal d’assegurar que en el futur poguem seguir gaudint del mar i les activitats que es desenvolupen.

Per l’existència d’espais naturals protegits propers al club

A banda i banda del port existeixen dos espais naturals protegits que formen part de la zona més al nord del Massís de l’Ardenya o Massís de els Cadiretes, les figures de protecció són PEIN (pla d’espais d’interès natural) i Xarxa Natura 2000, formes de protecció catalanes i europees respectivament.

Per tal d'assegurar el futur de les activitats nàutiques

Avui dia tots hem sentit a parlar de la contaminació dels mars i oceans per olis, metalls pesants, aigües residuals urbanes i un llarg etcètera. El Mediterrani és un dels mars més contaminats del món per hidrocarburs i s’estima que al 2050 hi haurà més plàstic que peixos en els oceans. Les previsions són molt alarmants i preocupen a tots aquells que considerem el mar el nostre estil de vida.

Som les generacions del present les que tenim la responsabilitat d’actuar en conseqüència, doncs serà massa tard per les generacions futures. Tots tenim la responsabilitat de treballar per a la conservació i recuperació de la qualitat ecològica del litoral per tal d’assegurar que les generacions venidores puguin seguir gaudint de les activitats nàutico-recreatives i de la bellesa natural de la nostra costa.

El Club Nàutic no només es constitueix com un espai promotor d’activitats nàutiques sinó que també és un espai on es promou la protecció del litoral. Cal que entre tots conservem i protegim el litoral, d’aquesta manera podrem gaudir més de les nostres activitats nàutiques i conservarem allò que fa de Sant Feliu un indret idíl·lic i únic.

Espais naturals

Els espais naturals costaners propers al Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols confereixen el típic paisatge de la Costa Brava, és a dir, penya-segats de roca vermella amb platges rocalloses al peu i la típica vegetació de costa a la part alta dels penya-segats, boscos de pi blanc o suredes amb un sotabosc dens.

Als dos costats del Club Nàutic existeixen espais naturals litorals d’elevat valor ecològic pertanyents al Massís de les Cadiretes, aquestes zones es troben protegides per les figures de protecció PEIN i Xarxa Natura 2000, formes de protecció catalanes i europees respectivament.

A la banda de Llevant trobem 1km2 de terreny protegit que comprèn des dels Esculls d’en Blanc fins les Balelles i s’estén gairebé una milla mar endins, es tracta d’una zona amb penya-segats que limiten amb el mar i petites cales que a moltes de les quals només s’hi pot accedir per mar . Per la banda de Ponent trobem la cala del Vigatà com a zona d’elevat valor ecològic a Sant Feliu, es tracta d’una platja de còdols formada a partir de l’erosió i trencament del penya-segat. Per la banda terrestre la protecció s’estén fins més enllà dels límits municipals i pel mar entra quasi una milla mar endins.

Calen motius més enllà de la bellesa per tal que una zona esdevingui protegida i al litoral de Sant Feliu no li falten valors a conservar.

Elevat valor ecològic submergit

El litoral de Sant Feliu de Guíxols és una zona amb un elevat valor ecològic i amb un ecosistema litoral madur, la fauna marina que es pot observar al llarg de l’any, representa el 90% de la fauna marina que es pot observar al mediterrani. Tot i així l’estat ecològic del litoral està amenaçat per les pressions generades per la societat, sobretot a l’estiu. El desconeixement dels valors naturals, juntament amb la manca de respecte vers espais protegits, porta a una situació tensa entre la societat i l’ecosistema litoral.

: Paracentrotus lividus

: Hippocampus guttulatus.

: Thunnus thynnus.

: Muraena helena.

Fotògrafs:

Rosa Matesanz Torrent.

Carlos Álvarez Cros.

Miguel Ángel Fuentes Rosua.

El cas de la posidònia.

La posidònia és una planta marina pròpia del Mediterrani d’elevat valor ecològic. Genera aliment i refugi a multitud d’espècies, al mateix temps, contribueix a la protecció de la línia de costa de l’erosió. A Sant Feliu de Guíxols trobem posidònia a cala Vigatà, tot i que en condicions òptimes podria cobrir tot el litoral ganxó. És una planta molt sensible a les pertorbacions humanes, és per això que la llei prohibeix fondejar i pescar en zones amb aquest fons.

Posidònia oceànica

Zona d’especial protecció per a les aus

A la Costa Brava crien multitud d’aus, moltes aprofiten les parets dels penya-segats o les parts altes d’aquests per fer els seus nius ja que és una zona de difícil accés per als depredadors. Les tensions entre aquestes espècies i la societat són evidents, els penya-segats es troben altament ocupats per edificacions que limiten el territori de les aus i la inexistència o mal estat de les praderies de posidònia, juntament amb la sobrepesca, fa que cada cop tinguin menys preses limitant el seu aliment.

Fotògrafs:

Rosa Matesanz Torrent.

Carlos Álvarez Cros.

Miguel Ángel Fuentes Rosua.

Elevat valor paisatgístic i històric

Es fa evident la bellesa de la Costa Brava per aquells qui la coneixen, però no tothom coneix els camins històrics que transcorren per el límit dels penya-segats. El sender de la Mediterrània, més conegut com a camins de ronda, van des de Portbou fins a Blanes. Es van crear per comunicar els pobles, costes i cales en un territori abrupte i difícil com és la Costa Brava, no es coneix l’època exacta en que van sorgir però es consideren que alguns trams son mil·lenaris. El nom de camí de ronda es va popularitzar durant els segles XIX i XX ja que els carabiners i la guardià civil feien “la ronda” per aquests camins per a controlar activitats il·legals de contraban i estraperlo. El tram 10 d’aquest sender just comença al costat del Club i connecta amb la platja de Sant Pol, aquest tram s’ha conservat per poder passejar per al límit dels penya-segats de forma segura. Si decidiu fer aquest camí, heu de tenir present que esteu en el territori de les aus, animals molt sensibles a la presència humana.

Bones pràctiques

A través del Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols s’articulen multitud d’activitats nàutiques. És important que aquestes es duguin a terme de forma controlada i respectuosa per tal d’evitar tensions amb el medi marí i costaner que acabin devaluant la qualitat d’aquests.

Al ser el Club Nàutic l’estructura més pròxima a aquestes zones naturals i l’òrgan a través del qual s’articulen la majoria d’activitats nàutiques cal també que el Club treballi a favor de la conservació del mar i els seus espais naturals, no només per assegurar el valor ecològic, paisatgístic i històric del litoral ganxó sinó també per assegurar la continuïtat de moltes de les activitats nàutiques en el futur.

A nivell individual la feina que hauríem de fer en pro de la conservació no es basa en grans accions o activitats concretes, més aviat es basa en que cadascú sigui capaç de modificar lleugerament aquells hàbits i costums que, de forma directa o indirecta, poden representar una amenaça pel medi ambient. A continuació, us proposem algunes senzilles recomanacions, l’aplicació de les quals, permetran participar activament en la millora tant de l’entorn ambiental de les nostres instal·lacions com de medi marí i l’entorn natural.

Residus Domèstics

Demaneu informació a les oficines del port sobre la manera de procedir per el dipòsit de les deixalles generades a l’embarcació.
Mantingueu les instal·lacions portuàries netes.
Intenteu generar el mínim de deixalles possible, eviteu la compra de productes sobre empaquetats i productes d’un sol ús.
Guardeu i separeu les escombraries que produïu al vaixell. El port disposa de recollida selectiva a l’entrada de cada pantalà.
Feu un bon ús i mantingueu en bon estat de conservació els contenidors existents.
Dipositeu els residus domèstics generats a l’embarcació als contenidors adequats abans de sortir a navegar.

Residus perillosos

Demaneu informació a les oficines del Club Nàutic sobre el punt verd del port.
Els residus perillosos són tots aquells contaminants que representen un risc elevat tant per a les persones com per al medi ambient.
Una bona manera de detectar si un residu és o no perillós és a través de la descripció del producte o a través dels pictogrames que trobareu a l’envàs.
Alguns exemples de residus perillosos són: restes de pintura, draps impregnats, oli, bateries, filtres d’oli, envasos buits que hagin contingut substàncies perilloses, dissolvents, fluorescents…
En cas de dubte sobre el funcionament dels contenidors o sobre el contenidor apropiat per dipositar un residu, pregunteu al personal del port.
No barregeu residus de diferent naturalesa. Al fer això no només es dificulta el reciclatge d’aquests residus sinó que es podria alterar la composició química generant un residu encara més perillós.
Si observeu indicis de fuga, fissures o danys en els contenidors, aviseu immediatament al personal del port.
Traslladeu els residus amb molta cura fins el contenidor del punt verd, mai els dipositi en els contenidors de residus urbans.

Consum de combustible

Intenteu limitar l’encesa del motor a l’imprescindible.
Porteu un bon manteniment i reglatge del motor de l’embarcació tant per seguretat com per minimitzar el consum de combustible.
Mantingueu nets els filtres, ja que obstruïts consumeixen una major quantitat de combustible.
Eviteu utilitzar lubricants de baixa qualitat, ja que impliquen un pitjor funcionament i rendiment, a la llarga suposa un major consum de combustible.
Vigileu el consum i en cas d’augment injustificat, reviseu els reglatges i l’estat general dels motors.

Aigües residuals

No aboqueu cap tipus de líquid a l’aigua de mar, als molls o a les dàrsenes. L’abocament s’ha de realitzar a la xarxa general de sanejament o bé en el Punt Verd, en funció de la naturalesa de l’abocament.
Les embarcacions han de disposar d’un dipòsit d’emmagatzematge de les aigües residuals sanitàries de volum suficient, i proporcionat als usuaris potencials, buidant el seu contingut mitjançant les instal·lacions adequades.

Buideu l’aigua de les sentines utilitzant els sistemes adequats. Mai les aboqueu al mar, ja que aquestes aigües s’han de gestionar com a residu perillós.

Navegació

Recordeu que no es pot sobrepassar la velocitat màxima assenyalada al port, 3 nusos.
- Conduïu la vostra embarcació de manera respectuosa i eviteu canvis bruscs de direcció. D’aquesta manera s’afavoreix la qualitat acústica de les instal·lacions.
- Respecteu l’entorn natural durant les operacions de desamarrada, amarratge i circulació per les instal·lacions portuàries.
- Respecteu la bandera alfa dels submarinistes. Per un major respecte es recomana deixar 50 metres de distancia enlloc dels 25 que marca la llei.
- Les zones del litoral amb una línia de boies grogues representen el límit al qual podeu acostar-vos a la costa amb l’embarcació.

Costums dins el port

Mantingueu les instal·lacions portuàries netes.
Utilitzeu els lavabos, vestidors i altres serveis bàsics del port en lloc dels de l’embarcació.
Respecteu els horaris en les activitats que generen sorolls per evitar molèsties a la resta d’usuaris.
Per tal de no consumir més energia de la necessària mantingueu-vos connectat a la xarxa de subministrament elèctric només quan sigui necessari.
Netegeu el vaixell amb sabó només quan sigui absolutament necessari i assegureu-vos de que el sabó sigui biodegradable i apte per l’ús marítim.
Feu el possible per evitar l’ús de plàstics d’un sol ús, sobretot botelles i bosses de plàstic. Avui dia existeix una àmplia gama de productes reutilitzables.

Bones pràctiques en la vela lleugera

La vela lleugera com activitat utilitza el mar i el vent com a recursos naturals. L’activitat no “consumeix” d’aquest recurs directament però hi ha certes pràctiques que poden malmetre la qualitat del medi marí i costaner o posar en risc la seguretat dels usuaris. A continuació s’exposen aquelles practiques desitjables per dur a terme l’activitat de la forma més segura i respectuosa possible.

Abans de l’activitat

És important planificar l’activitat i saber quina és la previsió meteorològica. En l’apartat “meteo/webcam” podreu informar-vos sobre quines són les condicions a temps real i veure les previsions.

És important adequar l’activitat al nivell dels usuaris, d’aquesta manera s’assegura que tothom es diverteixi.

Per molta experiència que tingui un navegant sempre hi ha condicions límit que poden posar en risc tant al vaixell com a les persones.

Sempre que sigui possible no desenvolupeu l’activitat en solitari, equipeu-vos amb algun aparell de comunicació (mòbil, VHF…) i informeu algú quan sortiu a navegar i quan torneu.

L’armilla salva vides es considera un equip bàsic de seguretat per tots els reglaments referits a la vela lleugera. Si us plau feu-ne ús.

Per tal d’evitar sorpreses a l’aigua cal mantenir en bon estat l’embarcació.

Durant l’activitat

Encara que els vaixells de vela tinguin preferència sobre els que van a motor sempre preval la norma d’evitar la col·lisió.

Cal que l’entrada i la sortida del port es faci el més ràpid possible, el port és una zona de trànsit i no una zona per a gaudir de la vela lleugera.

No llenceu cap tipus de brossa al mar, ni tan sols la matèria orgànica.

Navegar a vela lleugera no ens fa exempts de complir les normes generals de navegació. Cal respectar totes les boies i senyals.

Després de l’activitat

Feu un ús racional de l’aigua dolça per a dessalar el vaixell.

No dessaleu l’embarcació si l’endemà heu de tornar a l’aigua.

Netegeu el vaixell amb sabó només quan sigui completament necessari i assegureu-vos que el sabó sigui biodegradable i apte per a ús marítim.

Bones practiques en la pesca recreativa.

La pesca esportiva a Catalunya es troba legislada a través d’una normativa estricte basada en la sostenibilitat i recuperació del recurs. A continuació s’exposen les normes més rellevants perquè pugueu gaudir de la pesca esportiva a Catalunya de forma segura i legal.

A continuació algunes recomanacions per dur a terme la vostra activitat de la forma mes respectuosa possible.

Bones costums

El dret a la pesca va acompanyat de l’obligació de fer-ho d’una forma responsable i respectuosa amb el medi marí i litoral. Per tant tots els pescadors recreatius i els negocis vinculats han d’acceptar la responsabilitat de recolzar la conservació del recurs pesquer i en la mesura del possible aportar dades per poder monitoritzar l’evolució del recurs pesquer.

La llei que regula la pesca a Catalunya és LLEI 2/2010, del 18 de febrer, de pesca i acció marítimes.

La pesca en aigües portuàries interiors queda prohibida.

En els fons marins protegits la pesca queda prohibida. Entenem per fons protegits aquells que siguin d’herbassars, fanerògames marines, coral·ligen o grapissars.

Eviti llençar estris de pesca malmesos al mar o abandonar-los a la costa (hams, ploms, capses d’esquers…)

Llicències de pesca

Per dur a terme qualsevol forma de pesca recreativa cal una llicència.

Existeixen diferents llicències depenent del tipus de pesca esportiva que es vulgui dur a terme. L’atorgament d’aquestes es fa a través del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

Les captures permeses per cada llicència i dia són 10kg de peix, 5kg de mol·luscos i cefalòpodes i 150 garotes.

Talles mínimes

Cal respectar les talles mínimes donades per la Unió Europea, les podeu trobar adjuntes en l’apartat de pesca.

La pesca esportiva d’algunes espècies queda prohibida, podeu trobar una llista de les especies més representatives afectades per vedes.

Si es capturen espècies prohibides o espècies que no superen la talla mínima serà imperatiu tornar-les a l’aigua el més ràpid possible.

El cas de les garotes

La pesca de garotes comença l’1 d’octubre i finalitza el 31 de març.

L’horari per a la pesca de garotes és des de les 8 del mati a les 13 del migdia.

La recollida de garotes únicament es pot realitzar amb garotera tradicional, a mà o amb estris que permetin la selecció dels individus, d’acord amb les talles permeses.

Captures prohibides o sotmeses a vedes

Corn marí (Charonia lampa), dàtil de mar (Lithophaga lithophaga) i nacra (Pina novilis) captures prohibides.
>> (decret 109/1995, de 24 de març, de regulació de la pesca marítima recreativa.)

Tonyina vermella (Thunnus thynnus) captura prohibida a nivell recreatiu.
>> (real decreto 347/2011, de 11 de marzo, por el que se regula la pesca marítima de recreo en aguas exteriores).

Tonyina blanca (thunnus alalunga) sovint sotmeses a vedes.
>> (real decreto 347/2011, de 11 de marzo, por el que se regula la pesca marítima de recreo en aguas exteriores).

Patudo (Thunnus obesus) sovint sotmeses a vedes.
>> (real decreto 347/2011, de 11 de marzo, por el que se regula la pesca marítima de recreo en aguas exteriores).

Peix espasa (Xiphias gladius) sovint sotmeses a vedes.
>> (real decreto 347/2011, de 11 de marzo, por el que se regula la pesca marítima de recreo en aguas exteriores).

Marlines (Makaira spp.) sovint sotmeses a vedes.
>> (real decreto 347/2011, de 11 de marzo, por el que se regula la pesca marítima de recreo en aguas exteriores).

Agulles (Tetrapturus spp.) sovint sotmeses a vedes.
>> (real decreto 347/2011, de 11 de marzo, por el que se regula la pesca marítima de recreo en aguas exteriores).

Peix vela (Istiophorus albicans) sovint sotmeses a vedes.
>> (real decreto 347/2011, de 11 de marzo, por el que se regula la pesca marítima de recreo en aguas exteriores).

Lluç (merluccius merluccius) sovint sotmeses a vedes.
>> (real decreto 347/2011, de 11 de marzo, por el que se regula la pesca marítima de recreo en aguas exteriores).

Garotes (echinoidea) sovint sotmeses a vedes.
>> (AAR/436/2008, de 8 d’octubre, per la qual es regula la recollida de garotes al litoral català).

Bones pràctiques en el submarinisme

El busseig com activitat utilitza el mar com a recurs natural. Tot i que directament no “consumeix” d’aquest recurs si que un mal ús durant les immersions podria portar a un deteriorament de la qualitat tant de l’ecosistema com de les aigües en si. Per tant és responsabilitat de tots cuidar, i respectar el mar.

A continuació algunes recomanacions per afrontar la vostra activitat de la forma més respectuosa possible.

Abans de l’activitat.

Si teniu pensat generar la teva activitat a través d’un centre de busseig assegura’t que aquest és respectuós amb el medi marí.

Escolliu zones de busseig que s’adeqüin al vostre nivell, tant per la vostra pròpia seguretat com per el risc que pot representar per al medi marí.

És important seguir millorant en les tècniques de busseig, sempre es pot adquirir més experiència.

És important informar-se del valor ambiental de la zona d’immersió i quines són aquelles espècies que poden ser especialment sensibles.

Durant la activitat

La pesca submarina amb qualsevol forma de respiració assistida esta totalment prohibida.

És important fer un descens controlat, caure bruscament és una pràctica que pot danyar el fons.

És important mantenir la flotabilitat neutra, d’aquesta manera resulta més fàcil mantenir una distància de seguretat entre la paret i el fons.

És important no pertorbar l’ecosistema més del que la presència de submarinistes fa per si sol, no tocar.

Durant les immersions és recomanable no donar menjar als animals, altera el seu comportament i per tant pot alterar l’ecosistema.

Durant l’activitat de submarinisme no es pot extreure cap recurs propi del mar.

Sempre que sigui possible i sense posar en risc la seguretat dels bussejadors, recolliu qualsevol forma de contaminant.

Després de l’activitat

El submarinisme és una activitat amb un procés de formació continuat, sempre es pot millorar la tècnica.

El coneixement sobre el medi marí en el que desenvolupeu la vostra activitat és part d’aquest procés de millora continuat. No es pot protegir el que no es coneix.