Un any després de la instal·lació de 15 biohuts a sota de tres pantalans del port de Sant Feliu de Guíxols, s’ha comprovat que aquests hàbitats artificials per a peixos alevins estan contribuint a la regeneració de la biodiversitat marina. Els resultats d’aquest primer any de projecte s’han donat a conèixer aquest dijous a l’estand que Ports de la Generalitat de Catalunya té al 60è Saló Nàutic de Barcelona.
La inspecció anual per fer-ne el seguiment ecològic l’ha portat a terme un equip de bussejadors professionals de les empreses Ecocean, Sublímits, Piscis Diving i del Club Nàutic Sant Feliu de Guíxols.
El mètode
La revisió s’ha iniciat amb una inspecció visual de l’exterior dels calaixos, els pantalans i la paret de l’interior del contradic per part d’un biòleg per conèixer l’estat biològic de l’entorn.
Seguidament, s’han extret dos biohuts de mostra de l’aigua embolicats amb una malla per protegir les espècies per recollir totala vida que hi ha encriptada a l’interior, la qual es va dipositar en uns aquaris.
Tant fora de l’aigua com durant la immersió s’han detectat nombroses Limariahians, quatre espècies de gambes, crancs, platyhelminthes, nudibranchia, trypterygion i altres peixos que s’han registrat en un acurat inventari. Un cop finalitzat l’inventari i la classificació, s’han tornat a muntar els calaixos i s’han col·locat de nou sota els pantalans juntament amb tota la vida que s’havia extret pel seu estudi per tal d’assegurar-ne la supervivència.
Els resultats
L’informe tècnic de la inspecció determina que en aquests ginys instal·lats a sota els pantalans del port hi ha actualment 363 individus de 14 espècies diferents: 64 artròpodes, 280 mol·luscs, 8 anèl·lids, 8 platihelmints, 3 osteíctis i 27 peixos.
Aposta pels biohuts
El Club Nàutic Sant Feliu de Guíxols ha estat el primer port de l’estat espanyol en instal·lar biohuts per protegir els peixos júnior dels seus depredadors. Es tracta d’un projecte impulsat per l’empresa francesa Ecocean que pretén portar l’hàbitat artificial adaptat als ports per tal d’aprofitar aquestes infraestructures en els ecosistemes aquàtics i marins i proporcionar les funcions clau dels hàbitats de cria: refugi i recurs alimentari.